Licantropia és un òrgan que concita la voluntat de bastir la interpel·lació amb el real, tot activant el panteó mític-simbòlic d’occident, l’herència dels mites i els fonaments fenomenològics que jauen en la síntesi del llenguatge.
Apel·la a l’estètica de les litúrgies monàstiques com a vehicle estructurador de la dispensa de visions i morfologies sensibles que permeten pensar en la refundació del pensament de l’art fonamentada en la forma proteica que emergeix i s’instal·la en la hilé emancipada de l’esclerosi de la contingència i alliberada de la coacció moral que la reclou en la servitud de la funció.
Crida a la memòria ancestral de la ferinitat i la cacera, com a dispositiu facultador de l’emergència pulsional del mon selvàtic, curull de terrors ucrònics i plaers sensorials, precursors de la cultura i de la llengua adàmica. Record aquest, de l’estadi límbic d’absolució anterior a l’aparició del mal.
Indica decididament una pre-visió del futur on memòria i visió, adveniment i esdeveniment congriïn un estatus de la consciència aglutinat en un poliedre de reflexos on el trànsit pel mateix permeti eludir en la ment, la crònica inexorable del temps, tot facultant un acte bèl·lic de col·lisió amb el determini, tot desbordant el límit antròpic prescrit en l’origen.
Gabriel

Descarga el libro en tu Tablet>